dimarts, 24 de desembre de 2013

diumenge, 22 de desembre de 2013

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL POBLAT IBÈRIC DE LA CELLA (SALOU, TARRAGONÈS)

El 18 de desembre hem finalitzat la quarta campanya d’intervencions arqueològiques a La Cella, amb uns resultats que confirmen la importància del poblat dins de l’organització territorial de la Cossetània Occidental. Format per cases de gran tamany, l’assentament va arribar al seu màxim esplendor durant el segle III anE, essent abandonat pacíficament la centúria següent, durant la reestructuració política i econòmica imposada per Roma als territoris conquerits a la Península Ibèrica.

La Cella destaca per la seva arquitectura i pels materials d’importació que s’han recuperat fins ara, que confirmen les bones relacions dels ibers d’aquesta regió amb els comerciants ebussitans, fins i tot després de la victòria romana a la Segona Guerra Púnica.  










dimarts, 3 de desembre de 2013

CONGRESO INTERNACIONAL PALACIOS PROTOHISTÓRICOS EN EL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL

Entre el 25 i el 27 de novembre de 2013 s’ha celebrat a Jaén el CONGRESO INTERNACIONAL PALACIOS PROTOHISTÓRICOS EN EL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL, organitzat per la Universitat de Jaén.
Els Drs. Jordi DIloli i David Bea han estat convidats a participar-hi amb la ponència “Del Turó del Calvari a la Torre T-3 de l’Assut. Poder y Arquitectura en el bajo Ebro entre los siglos VII y V anE”.

Durant el Congrés s’ha investit Dr. Honoris Causa per la Universidad de Jaén al professor M. Torelli.
Finalitzat el congrés vam poder visitar el jaciment de Puente Tablas, on s'han efectuat diverses descobertes a la zona de la porta del poblat que mostren la sacralitat de l'accés, on s'hi efectuaria una cerimònia religiosa que associaria al príncep del poblat amb una deessa, la imatge de la qual ha estat recuperada a l'assentament. Aquest ritus s'efectuava en un moment concret de l'any, just a la sortida del sol que incidia sobre la imatge de la deïtat, situada just a l'entrada. El professor M. Pérez ha efectuat els treballs arqueoastronòmics al jaciment.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

XXXIVe RENCONTRES INTERNATIONALES D’ARCHÉOLOGIE ET D’HISTOIRE D’ANTIBES

El GRESEPIA ha participat als XXXIVe RENCONTRES INTERNATIONALES D’ARCHÉOLOGIE ET D’HISTOIRE D’ANTIBES, a França.
Jordi Diloli i David Bea, de la URV, Brahim Boussadia de l'Université d'Alger II i Samuel Sardà de la UPF han participat al Congrés internacional d'Antibes amb la conferència "Les établissements humains littoraux de la basse vallée de Chlef (Algérie), depuis le premier âge du fer jusqu’à la période musulmane", mostrant alguns dels resultats assolits al projecte portat a terme entre 2008 i 2011 a Algèria.


diumenge, 6 d’octubre de 2013

El GRESEPIA reinicia les excavacions al jaciment arqueològic de La Cella (Salou, Tarragonès)

El 14 d'octubre és la data prevista per continuar amb les intervencions arqueològiques que el GRESEPIA porta a terme a La Cella (Salou, Tarragonès), un important poblat ibèric de la Cossetània, on el Grup de Recerca hi treballa des del 2010. La campanya d'aquest any ha de permetre exhumar bona part de les estructures localitzades durant els sondejos efectuats el passat mes d'abril.


dilluns, 30 de setembre de 2013

El GRESEPIA inicia una intervenció arqueològica al jaciment dels Tossals d'Aldover (Baix Ebre)

Entre el 9 i el 25 de setembre, els investigadors del GRESEPIA han efectuat una intervenció arqueològica al jaciment dels Tossals d'Aldover (Baix Ebre), en el marc del projecte "Adaptación al medio y evolución sociopolítica de las comunidades asentadas en el valle del Ebro desde el Bronce Final hasta época romana (HAR2012-33395)".
La intervenció arqueològica ha estat dirigida per Jordi Diloli, Ramon Ferré i Ivan Cots.
El jaciment dels Tossals es conegut des de fa anys pels investigadors que treballen a les Terres de l'Ebre, que l'han identificat com un assentament situat sobre una de les terrasses quaternàries que delimiten la plana aluvial de l'Ebre, just a la desembocadura del Barranc de la Conca, una excel·lent via de comunicació vers la zona dels Ports. La datació que se li ha donat s'emmarca dins la Primera Edat del Ferro.
La campanya ha estat bàsicament de sondeig, per tal de confirmar el tipus d'assentament i la seva cronologia. En aquest sentit un dels principals resultats ha estat la delimitació del jaciment pel costat nord-est, on han aparegut restes d'estructures arquitectòniques que podem datar al segle VII anE.
Una altra troballa excepcional ha estat la localització de les restes humanes d'un combatent de la Batalla de l'Ebre, mort en aquest mateix espai, sobre el mur del jaciment. Sembla ser que no va ser enterrat, restant el seu cadàver in situ fins la localització actual. Entre el material que l'acompanyava, hi havia diverses granades i munició de fusell. L'extracció de les restes s'ha efectuat en contacte amb la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, seguint la Normativa de Fosses de Catalunya.






dilluns, 2 de setembre de 2013

La 14 campanya de L'Assut (Tivenys, Baix Ebre), recolzada pel Crowdfunding de VERKAMI

Entre l'1 i el 26 de juliol, el GRESEPIA va portar a terme la 14 campanya d'intervencions arqueològiques al jaciment protohistòric de L'Assut. Per tal de poder arribar als objectius establerts, a les aportacions econòmiques de la URV i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi vam sumar aquest any el micromecenatge, efectuat des de la pàgina web de Verkami. D'aquesta forma vam ampliar la campanya arqueològica, destacant les troballes al sector HN, unes estructures que confirmen l'inici d'ocupació de l'espai arqueològic durant el segle VII anE, o les del sector C, on s'han pogut documentar diversos espais de vivendes que confirmen l'extensió del jaciment per la vessant sud del tossal.
Des d'aquest bloc volem agrair a tots els que hi heu participat la vostra col·laboració.




dijous, 1 d’agost de 2013

Components del GRESEPIA creen l'empresa spin-off IBER, ARQUEOLOGIA, PATRIMONI I TURISME, amb la participació de la URV.

L’equip emprenedor del projecte empresarial forma part del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (Gresepia) liderat pel Dr. Diloli Fons, Professor del Departament d’Història i Història de l’Art, conjuntament amb el Dr. Bea Castaño, Professor Associat de la Unitat Predepartamental d’Arquitectura, el Sr. Ramón Ferré Anguix, el Sr. Jordi Vilà Llorach, la Sra. Elisa Guirao Carrillo i la Sra. Laura Bricio Segura.
IBER compta així amb un llarg bagatge professional, que permetrà conjugar la recerca amb una oportunitat empresarial que ha de ser també una possibilitat laboral per a altres graduats i graduades de la URV.
L'empresa, dedicada a l’arqueologia, el patrimoni i el turisme, ofereix un ventall de serveis entre els quals es poden destacar les guies i rutes turístiques a jaciments arqueològics, visites guiades culturals, estudis històrics i excavacions arqueològiques, projectes culturals en àmbits arqueològics, tallers didàctics per a escoles,  recreacions històriques, museïtzacions i conservació de jaciments arqueològics.



diumenge, 28 de juliol de 2013

Finalitza la 14 campanya d'excavacions arqueològiques a L'Assut (Tivenys, Baix Ebre)

El divendres 26 de juliol, el GRESEPIA va finalitzar la 14 campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment protohistòric de L’Assut.

L’excavació, iniciada el dia 1 de juliol, ha compaginat els treballs arqueològics amb el Segon curs d’Arqueologia al jaciment de L’Assut, promogut pel Departament d’Història i Història de l’Art, amb el suport del Deganat de Lletres, adreçat a alumnes universitaris que volen avançar en el coneixement d’aquesta pràctica. En total han participat a l’excavació entre 15 i 17 persones cada setmana.

El treball al jaciment s’ha centrat en dues àrees: el sector HN i el sector C. Al primer, s’ha finalitzat l’excavació a l’exterior del jaciment, descobrint-se diverses estructures que confirmen l’inici d’ocupació de l’espai arqueològic durant el segle VII anE. Així mateix, s’ha documentat l’existència del que podria ser la fonamentació d’un torre defensiva d’època ibèrica, associada al poblat del segle V anE, orientada cap al nord, que controlaria el curs del riu a l’entrada dels engorjats de Barrufemes.

Al sector C, situat a la vessant sud del tossal, just a tocar del camí que permet l’accés al jaciment, s’ha fet una descoberta força interessant, exhumant-se diverses vivendes disposades vencent el desnivell mitjançant un aterrossament, que descendeixen suaument cap a les cotes més baixes. Aquesta troballa permet acotar la superfície d’hàbitat del poblat ibèric, que superaria els 3000 m2.

Entre els materials recuperats cal destacar la gran quantitat de ceràmiques fenícies procedents del Cercle de l’Estret, sobre tot àmfores vinàries, imitacions regionals d’aquestes i el material de vernís negre, grec i romà, tots ells indicadors la importància del comerç mediterrani i del riu Ebre com a via d’entrada d’aquests productes. Cal també esmentar la recuperació d’una agulla de cosir de bronze, en perfecte estat.



dilluns, 24 de juny de 2013

Necessitem l'ajut de tothom que vulgui participar per avançar en els treballs a L'Assut.
Podeu col·laborar a través del micromecenatge, a la següent adreça:
http://www.verkami.com/projects/5820-excavacio-arqueologica-al-jaciment-de-l-assut-de-tivenys


dilluns, 27 de maig de 2013


Presentació del llibre IBEROS DEL EBRO.

El divendres 31, a les 19:00, es presentarà al Palacio Ardid d'Alcanyís el llibre Iberos del Ebro, les actes de congrés efectuat a la capital del Baix Aragó i a Tivissa al novembre del 2011.
La presentació anirà a càrrec del Sr. Jaime Vicente, director del Museu de Terol.


dilluns, 20 de maig de 2013

Investigadors del GRESEPIA partipen al XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica de Mérida, presentat 4 pósters i dues comunicacions.
Els pósters porten per títol:
- La regresión de un espacio urbano: la necrópolis meridional de la ciudad de Dertosa.
- Reconstrucción de un espacio habitacional ibérico. La casa  A16-17 del poblado de L’Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona).
- El poblado ibérico de La Cella (Salou, Tarragona): un ejemplo de la dinámica comercial en el Mediterráneo occidental entre los siglos III-I a.n.E.
- Nuevas aportaciones para el conocimiento de la antigua Dertosa. La excavación de la calle Sant Felip Neri.
Les comunicacions han esta presentades per Jordi Vilà, amb el títol "El circo romano de Tarraco: nuevos datos arquitectónicos. La intervención arqueológica de la C/Enrajolat (Tarragona)" i Samuel sardà, amb el títol "De invitados, anfitriones y redes comensales: espacios de reunión y consumo en la Primera Edad del Hierro (650-550 a.C.) del noreste peninsular y el sureste francés". Samuel Sardà és actualment professor de la UPF.

diumenge, 21 d’abril de 2013

Jornades sobre Patrimoni Arqueològic Romà a la província de Castelló.


dilluns, 25 de març de 2013

Excavacions arqueològiques a La Cella (Salou, Tarragonès)


Aquesta setmana hem iniciat la quarta campanya d'intervencions arqueològiques a l'assentament protohistòric de La Cella, a Salou (Tarragonès), per tal de delimitar l'espai on s'efectuaran els treballs d'aquest any. La intervenció ha de servir per delimitar l'espai arqueològic on el GRESEPIA actuarà a partir del setembre.
La neteja dels elements vegetals i de la capa de sediment superficial ha permès descobrir diverses estructures que donen continuïtat als elements arquitectònics exhumats durant la campanya anterior.

divendres, 22 de març de 2013

II Curs d'Arqueologia a L'Assut (Tivenys, Baix Ebre)


Estem preparant el II Curs d'Arqueologia a L'Assut (Tivenys, Baix Ebre), que coincidirà amb la XIV campanya d'intervencions arqueològiques a l'assentament protohistòric.
Tots els que hi estiguéssiu interessats no dubtéssiu en demanar informació a gresepia@gmail.com
Els treballs arqueològics es desenvoluparan durant tot el mes de juliol, i per al curs es reserven les tres primeres setmanes.


Tríptic del II Curs d'Arqueologia

divendres, 15 de març de 2013

Finalitzen els treballs arqueològics al Palau Episcopal de Tortosa.


Els treballs desenvolupats pel GRESEPIA en algunes dependències del Palau Episcopal tortosí, han permès confirmar la troballa d'un edifici públic romà alt-imperial. 
L'estructura arquitectònica està formada per un podi  sobre el que s'eleva una paret motllurada que formaria part d'un temple o del forum del municipi.

A partir del segle V, la reestructuració d'aquesta àrea de la ciutat queda constatada per l'ús de la zona on s'ha localitzat l'estructura arquitectònica com a espai funerari.
En aquests moments s'està valorant la possibilitat de continuar la recerca en un edifici annex, propietat de l'Ajuntament de Tortosa.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Excavacions arqueològiques al Palau Episcopal de Tortosa


Dins del projecte Anàlisi històrica i arqueològica de l’evolució urbana de la ciutat de Tortosa des de la seva fundació fins a l’antiguitat tardanael GRESEPIA ha iniciat una intervenció arqueològica al Palau Episcopal de Tortosa, on s'han localitzat nous nivells d'època romana corresponents a l'antiga Dertosa. Entre les troballes destaca la presència d'un enterrament infantil per sobre d'un carreu d'arenisca.
L'excavació està dirigida per Ramon Ferré Anguix.

Vista dels murs d'època romana
Detall de l'enterrament infantil

PUBLICACIONS

Llibres i articles publicats pel GRESEPIA

Llibres

Llibres
L'any 2003 es publicà, per Arola Editors, el llibre L'Assentament Ibèric de Les Planetes Tortosa, Baix Ebre "Viure vora el riu durant la protohistòria¨.
El treball presentat conclou el procés d'investigació que l'àrea d'Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili, en col.laboració amb l'empresa Cota 64, va iniciar l'any 1996 al jaciment arqueològic de Les Planetes, un poblat ibèric situat a la pedania de Bítem, al terme municipal de Tortosa, fins l'any 1999.

CITERIOR (I, II, III, IV, V)

Participació en actes científics

Participació a la reunió DE LA CUINA A LA TAULA. IV REUNIÓ D’ECONOMIA EN EL PRIMER MIL·LENI AC. CAUDETE DE LAS FUENTES (València) 22 i 23 D'OCTUBRE DE 2009.
Presentant el pòster DEL BOL AL PLAT. CANVIS EN ELS HÀBITS ALIMENTARIS I DIFERÈNCIES EN ELS ESTILS DE CONSUM AL CURS INFERIOR DE L’EBRE (ss. VII-VI anE).
Samuel Sardà; David Bea; Jordi Diloli; Ramon Ferré; Elisa Guirao; Jordi Vilà (GRESEPIA).

Els conjunts ceràmics del curs inferior de l’Ebre, evidencien al llarg de la Primera Edat del Ferro una clara ampliació i diversificació dels serveis de vaixella. Entre aquestes modificacions s’inclou la presència habitual dels plats carenats de vora exvasada, un tipus que es recolza habitualment a sobre d’un peu alt; un tret que li confereix un aspecte molt característic entre el conjunt d’elements destinats al consum dels sòlids.
L’aparició d’aquest tipus de plats pensem que s’ha de posar en relació tant amb la pràctica de nous hàbits alimentaris com amb les estratègies destinades a remarcar les primeres diferències en els estils de consum, quelcom que ens obliga a valorar no només la seva utilització en els àpats domèstics, sinó també el seu ús eventual en certes celebracions de caràcter excepcional.


Participació al VIIeme CONGRES DES ETUDES PHENICIENNES ET PUNIQUES, Hammamet (Tunísia), 10-14 de novembre 2009.
« La présence phénicienne sur la cote occidentale algérienne: un approche de la question ».
B. Boussadia (Laboratoire d’Archéologie de l’Université d’Alger) ; J. Diloli, D. Bea, S. Sardà (GRESEPIA).

Dès le 2007, le Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de l’Université Rovira i Virgili de Tarragone, collabore activement avec l'Institut d'Archéologie de L'Université d'Alger dans le projet de prospection de la zone côtière du wilaya de Mostaganem, avec l'objectif de localiser les sites archéologiques existants dans cette région. Dans ce cadre, on essaie de distinguer spécialement les installations préromaines, avec l'intention de ressortir la présence phénicienne et son influence sur les communautés autochtones, ainsi que les relations entre la côte occidentale algérienne et la Péninsule Ibérique durant la Protohistoire. Un fruit de cette collaboration a été la localisation de céramiques d'origine phénicienne (amphore T-10.1.2.1) originaires de la Péninsule Ibérique, dans les sites de Hadjadj, Le Djaaliya, Qiza ou Clovis, facteur qui modifie les données existantes actuellement, que présentait la côte de Mostaganem dépeuplée jusqu'à bien avancée l'époque impériale romaine.

« Arquitectura, banquete y expresión de poder : el caso del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona) ».
D. Bea, J. Diloli, S. Sardà (GRESEPIA).

Situado en el nordeste de la Península Ibérica, el recinto de Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Tarragona, Cataluña) (580-550 anE) es uno de los yacimientos que ofrece mejores posibilidades de trabajo a la hora de evaluar el peso de las influencias orientalitzantes en los procesos sociales que conducirán a la emergencia de las primeras élites. El yacimiento está integrado por un único edificio, aislado y arquitectónicamente ostentoso, que concentra una significativa presencia de elementos de marcado carácter litúrgico (kernoi, altares móviles, vajilla inspirada en modelos fenicios, ánforas vinarias), indicando muy probablemente la existencia de un centro diferencial con unas funciones especializadas, que parecen estar claramente vinculadas al control de los ciclos cerimoniales y a las estrategias de promoción social que ofrece la gestión de los rituales de comensalidad.

Activitats de difusió

L’origen d’aquestes actuacions sorgeix de la realització d’activitats integradores en l’àrea d’acció, a un púbic general, no especialitzat, per tal de proporcionar una visió general de la vida i les costums durant la Protohistòria, i més concretament, com seria la vida quotidiana en el poblat ibèric de l’Assut.

Aquestes han estat destinades sempre als habitants de Tivenys, ja que sempre em tingut el criteri de fer entenedores les dades que els arqueòlegs extreuen de les seves investigacions.

Algunes d’aquestes activitats que es poden destacar són:

* Xerrades, on s’ha anat fent públic els resultats obtinguts al jaciment, aquesta activitat s’ha portat a terme els any 2001, 2003 i 2004.

* Recreacions històriques, on l’equip ha representat diferents aspectes de la vida del poblat. En concret l’any 2004 es va representar un intercanvi comercial, per subratllar la importància del riu com a via de comunicació; l’any 2005 es va representar un ritual funerari.

* L'any 2005, també es va realitzar un petit tast de gastronomia ibèrica.

* L’any 2006 es va realitzar L’exposició: El poblat ibèric de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre). On es plasmaven les últimes troballes i una explicació de caire genèrica sobre la vida dels ibers.

* L’any 2010 vam mostrar els resultats dels treballs efectuats a L'Assut des de l'inici de la nostra activitat al jaciment amb l'exposició: 10 anys de L’Assut. Hi presentàvem la feina feta de forma didàctica.

* S’han portat a terme diverses jornades de portes obertes, concretament als anys 2002, 2003, 2004, 2007, 2008, 2009 i 2010. En totes aquestes jornades sempre s’ha realitzat una visita guiada pel jaciment de la mà dels nostres arqueòlegs de l’equip.

* L’any 2003 es va realitzar una exposició del jaciment de Les Planetes prèviament excavat per l’equip, amb la mateixa finalitat que hem comentat abans, donar a conèixer els descobriments arqueològics i difondre coneixements generals sobre els ibers d’aquest territori.

* També s’han realitzat diverses visites pel riu per als estudiants que col·laboren a les excavacions programades, per que comprenguin la seva importància en la connexió dels jaciments que s’ubiquen a la vora del riu.

Totes aquestes actuacions serveixen com a punt de partida del nostre projecte. La bona acollida i la participació per part dels habitants de Tivenys ens ha animat a continuar endavant. Creiem que pot ser beneficiós per la localitat comptar amb un equipament didàctic d'aquestes característiques.

En el context de les excavacions portades a terme a la localitat de Vilalba dels Arcs al jaciment del Turó del Calvari, es va portar a terme una vegada acabats els treballs arqueològics, l’adequació i musealització de les restes per tal de ser visitades, que incloïen tant la consolidació com la senyalització del jaciment.

Dins d’aquest marc, es va realitzar una exposició temporal exposant els treballs i els resultats arqueològics i les principals troballes (Turó del Calvari. Deus i Pagesos, Agost de 2006), també dirigit als habitants de la localitat.

Tanmateix, seguint la mateixa línia i en col·laboració amb l’Ajuntament de Tortosa i lligat a la celebració de les Jornades de la Cultura Jueva, l’equip ha realitzat visites al call jueu de la ciutat i ha realitzat diverses activitats, com recreacions i ambientacions històriques (setembre de 2005 i 2006).

Fotografies de les Exposicions i les Activitats Culturals

Fotografies de les Exposicions i les Activitats Culturals
Exposició de l’Assentament Ibèric de “Les Planetes” (Tortosa, Baix Ebre), setembre, 2003

Consolidació i musealització del Turó del Calvari de Vilalva dels Arcs, 2004-05

Tast de gastronomia ibèrica, Tivenys, agost 2005

Recreació històrica d’un intercanvi comercial a Tivenys, setembre 2004

Recreació teatral del viatge d'Ibrahim Ibn Yaqub, jueu tortosí, setembre 2005

Recreació d'un Ritual Funerari a Tivenys, 2005

Exposició "Turó del Calvari", Vilalba dels Arcs, agost 2006

Exposició del "Poblat ibèric de l’Assut", Tivenys, setembre - octubre de 2006

Extracció columna Assut

Audiovisuals